“L’important a la vida no es el que et passa, sinó com afrontes el que et passa” (Joan Manuel Serrat)

Avui m’ha agradat la seva reflexió de que el “el món no gira, potser directament fa tombarelles”, curiosa metàfora de que potser els temps estan canviant i tal vegada caldrà tornar a començar, tal i com diu la magnífica cançó de Sau.

I davant dels canvis, dels nous projectes, de les noves il•lusions, dels nous reptes, cal un esperit positiu, pensar que tot el que queda enrere ja ha passat i que segurament el que vindrà tindrà poc a veure amb tot el que ja ha vingut, perquè el més important es el que acabarà passant d’aquí a un instant.

I això m’ha fet recordar la frase d’en Joan Manuel Serrat: “L’important a la vida no es el que et passa, sinó com afrontes el que et passa”, una de les meves màximes i que crec aplicable a moltes situacions, ja siguin personals, laborals o relacionals, perquè només amb un esperit de ment oberta, àgil, polivalent es podran fer les immenses transmutacions que segurament haurem de fer.

I ja no es tant sols un canvi en els paradigmes de la comunicació, que també ho és;

no es tant sols un canvi en les formes d’interrelació, que també ho és;

no es tant sols un canvi en les xarxes de coneixement, que també ho és;

ni fins i tot tant sols un canvi en les noves visions del món, que també ho és.

Perquè segur que es tot això, ....... i molt més.

Malgrat tot això, es bo que recordem sempre qui som, d’on venim, el que hem fet, el que hem après o qui ens ha ajudat, perquè només des del reconeixement del que hem estat podrem construir el que serem.

I m’ha vingut al cap una imatge, la de les mans amigues, que tot i les seves imperfeccions, m’agrada perquè ofereix un a mà amiga a la que sempre ens hi podrem agafar.